La boja de la casa és l'obra més personal de Rosa Montero, un recorregut pels secrets de la fantasia, de la creació artística i dels records més secrets. És un cofre de mag del que emergeixen objectes inesperats i sorprenents. PREMI NACIONAL DE LES LLETRES 2017 «La imaginació és la boja de la casa.» Santa Teresa de Jesús Aquest llibre és una novel·la, un assaig, una autobiografia. L'autora emprèn en ell un viatge a l'interior en un joc narratiu ple de sorpreses. En La boja de la casa es barregen literatura i vida en un còctel afrodisíac de biografies alienes i autobiografia novelada. I, així, descobrim que el gran Goethe adulava als poderosos fins a extrems ridículs, que Tolstoi era un energúmeno, que Montero, de nena, va ser una nana, i que, amb vint-i-tres anys, va mantenir un estrafolari i desternillante romanç amb un famós actor. Però no hauríem de fiar-nos de tot el que l'autora explica sobre si mateixa: els records no són sempre el que semblen. Un llibre sobre la fantasia i els somnis, sobre la bogeria i la passió, sobre les pors i els dubtes dels escriptors, però també dels lectors. Guardonada amb el Premi Què Llegir 2004 al millor llibre de l'any, el Grinzane Cavour 2005 i el Roman Primeur 2006, La boja de la casa és, sobretot, la tòrrida història d'amor i salvació que hi ha entre Rosa Montero i la seva imaginació. Ressenyes: «Es llegeix, de principi a fi, en un pur moviment de plaure.» Mario Vargas Llosa «De tot això resulta un text apassionant del que cridem autoficción, perquè parla d'un jo autèntic que, sent, pugues no ser, reviscut en un artefacte ficcional compost de imposturas i veritats. I és un jo sincer, inconformista, valent, rebel i vitalista, que construeix la seva íntima confessió amb coneixement i sensibilitat, en un text escrit amb passió, espontaneïtat i frescor [...].» Ángel Basanta, El Cultural «Mentre un està llegint l'últim llibre de Rosa Montero, La boja de la casa, i quan ho ha acabat, el sentiment general és el de familiaritat i companyonia. Fan venir ganes d'abordar-la i, de tu a tu, dir-li: "Chica, vagi històries que m'acabes d'explicar". I després lligar-la perquè no s'escapi; obligar-la a seguir explicant, perquè ens ha inoculat el virus d'una curiositat deslligada.» Boja Beccaria, ABC Cultural «Seria més cec que Homer si la meva passió no em deixés veure que Rosa Montero està atiborrada de talent, i quan embraga paràgraf no posa fre a la seva desbordada fantasia.» Matías Antolín «Rosa Montero en La boja de la casa posa en joc tots els seus ardits de veterana escriptora de ficció i la desimboltura i la alacridad de la seva llarga dedicació periodística.» José Luis García Martín, La Nova Espanya