Aquest volum IV completa l'edició dels 23 llibres que Zambrano va donar a publicar. En els seus respectius toms I i II recull els seus 6 últims llibres. Quatre d'ells -Clars del bosc (1977), De l'Aurora (1986), Notes d'un mètode (1989) i Els bienaventurados (1990)- parteixen d'un tronc comú, crescut entre 1954-1974, que desenvolupa la raó poètica, i del que s'aniran desgajando aquests quatre llibres, que configuren així l'arbre final d'aquest pensament. Aquest mateix tronc comú afecta també als altres dos llibres que figuren en aquest volum IV: Senderes (1986) i Alguns llocs de la pintura (1989). Aquest tom I recull Clars del bosc, De l'Aurora i Senderes. Els dos primers mostren una continuïtat temàtica des de perspectives diferents: la via positiva de Clars del bosc -en això bessó de Notes d'un mètode, del que no es va destriar fins a 1974-, mentre que fenomenologia poètica dels passos de la integració del subjecte; i la via negativa de De l'Aurora -prosseguida en Els bienaventurados-, que radicalitza la crítica cultural d'Occident, segons la qual vivim en l'era de l'ocultació de les aigües primeres de la vida, però que el seu reverbero roman en l'ésser humà i del que és símbol l'aurora com a antítesi del regne del sol, del puro poder. Senderes recopila Els intel·lectuals en el drama d'Espanya i La tomba de Antígona, per la qual cosa s'ofereix amb un cos de lletra menor i només amb l'indispensable aparell crític que remitent a la publicació d'aquests dos llibres, respectivament, en els volums I i III. Dels altres dos llibres d'aquest tom I es fa una completa edició crítica, al que s'afegeix en De l'Aurora tantola interpolació de diversos textos relacionats amb ell, com,i igual que en els tres llibres del tom II (Notes d'un mètode,Alguns llocs de la pintura i Els bienaventurados), un Apèndix final amb textos inèdits de Zambrano d'entre 1973-1985.