Joseph Conrad va ser marí abans que escriptor. El mar va recórrer la seva obra i li va imprimir caràcter. Quan el 15 d'abril de 1912 el Titanic es va enfonsar en poc més de dues hores, l'home de mar i gran moralista que va ser Conrad no va poder romandre aliè al drama i va reflectir la seva visió de l'assumpte en els dos textos que aquí es recullen i que qüestionen la labor de les comissions d'investigació els treballs de la qual van fonamentar una sentència final sospitosament favorable als armadors. Tots dos textos són inestimables per la seva qualitat literària, per la seva lucidesa enmig de la confusió i per la seva dimensió moral. Entre consideracions tècniques summament atinadas, Conrad qüestiona la supèrbia de l'armador, de la premsa, dels investigadors comissionats i de la societat tota que va generar tan inflades i poc fundades expectatives al voltant del Titanic, amb tan dramàtics resultats. El Titanic va ser, per voluntat dels seus propietaris, tot un símbol, i el símbol es va tornar contra els qui ho van concebre. Conrad suscita la veritable dimensió humana i moral del drama que 100 anys després segueix donant tant que parlar. Aquesta edició conté infografia especial i elements de material gràfic històric.