Daphne du Maurier explicava en una nota preliminar a la posada Jamaica (1936) que la posada a la qual al·ludeix el títol encara seguia en peus i que la novel·la era el producte de les seves fantasies sobre com hauria estat cent vint anys abans. Un carruatge que travessa els erms de Cornualla és sacsat per la tempesta i en ell una jove òrfena, Mary Yellan, es dirigeix a la trobada de l'únic familiar que li queda, la seva tia Patience, que juntament amb el seu marit regenta una lóbrega posada de mala fama... a la qual el cochero amb prou feines s'atreveix a apropar-se. Les tempestes, els erms desolats, els bandits i dues dones atrapades en un univers sense llei, saturat de violència, componen l'atmosfera d'aquesta excel·lent novel·la, un autèntic clàssic modern que barreja la fascinació per la foscor amb una crítica vehement de la brutalitat domèstica. Va ser portada al cinema per Alfred Hitchcock en 1939.