Wallace Stevens, home de la generació d'Ortega i Azaña, o Musil i Apollinaire, i un dels més destacats poetes del segle, amb prou feines va publicar més assajos teòrics que els aquí recollits, escrits entre 1942 i 1951. No es tracta de peces menors i de circumstàncies, sinó de ?pàgines que tenen a veure amb un de les maneres d'eixamplar la vida?. Per a aquest poeta singularment reflexiu, ?la realitat moderna és una realitat de descreación?, de pas ?del creat al no creat? per una altra de la imaginació. Aquesta facultat és el tema central del llibre i la gran repercussió que est ha tingut correspon a l'aplicada finura de l'experiència que ho va produir.