Aquesta és la història de les dones victorianes que van acompanyar als seus esposos a l'Índia i al llarg de cent cinquanta anys van recórrer el continent amb els seus foscos i pesats vestits botonats fins al coll, sense perdre el componiment malgrat el cansament o la calor. Es arremangaron les faldilles per pujar a lloms d'un elefant, van posar a prova la paciència dels funcionaris britànics, van obrir escoles i hospitals, es van enfrontar als marajás, van gaudir dels atestats comprats de Calcuta o Bombai..., en definitiva, no van romandre de braços creuats. Pintores, escriptores, mestres o simples esposes com Eliza Fay, Maria Graham, Ruth Coopland, Charlotte Canning, Flora Annie Steel, Edith Lytton, Violet Jacob, Mary Curzon o Edwina Mountbatten, l'última virreina, van ajudar a mantenir a flotació l'Imperi britànic amb la seva mà esquerra i la seva curiositat i ens van deixar un meravellós llegat: les seves paraules. Des que el 24 d'agost de 1608, l'Héctor passés a convertir-se en el primer vaixell de la East Indian Company a recalar en les costes índies, fins al 15 d'agost de 1947, data de la independència del país, l'esdevenir del subcontinent indi va estar lligat al de l'Imperi britànic. Més de tres-cents anys de batalles, de pactes i coronacions protagonitzats pels homes. Però, quin europees van desfilar per aquell vast escenari?, com van ser les seves vides?, quines dones van caure en les revoltes?, quin paper va jugar lady Mountbatten, l'última virreina de l'Índia, en el procés d'independència? Aquestes i altres qüestions es recullen en aquest llibre dedicat a les dones que al llarg d'un segle i mitjà van viure les seves majors experiències en un país diametralment oposat a la seva cultura i la seva educació. Mestres, rodamóns, primeres dames, pintores, esposes d'oficials i escriptores. «Domina el joc fins a jugar-ho millor que ells», aquestes paraules de la reina Victoria resumeixen la història de moltes de les nostres protagonistes.