Escrita després de la bogeria de Almayer i El rodamón de les illes, les seves dues primeres novel·les, en El negre del «Narcissus» (1897) Joseph Conrad aboca part de les seves vivències com a marí mercant i capità de vaixell durant vint anys. La novel·la comença a Bombai quan la tripulació del veler Narcissus s'embarca per a una llarga travessia de tornada al port de Londres. Conrad narra amb un vívid realisme i gran penetració psicològica les vicissituds del viatge, inclosa una terrible tempesta i l'estranya malaltia del cuiner negre ?James Wait, «el negre del Narcissus», enrolat a última hora?: també Conrad va realitzar aquest viatge, en aquest mateix veler, tretze anys abans. A propòsit d'aquesta novel·la, el seu autor diu en el prefaci: «Un negre en l'alcàsser d'un vaixell britànic és un ésser solitari. Manca d'amics. No obstant això, James Wait, temorós de la mort, a la qual va convertir en el seu còmplice, era un impostor amb caràcter: dominava la nostra compassió, es burlava del nostre sentimentalisme i sortia victoriós davant les nostres suspicàcies... (James Wait) representa simplement el centre de la psicologia col·lectiva del vaixell i l'eix de l'acció... És el llibre mitjançant el qual, potser no com a novel·lista, sinó com a artista que busca la màxima sinceritat d'expressió, pretenc perdurar o desaparèixer. Les seves pàgines constitueixen l'homenatge del meu afecte inalterable i profund pels vaixells, els marins, els vents i el mar incommensurable: els forjadors de la meva joventut, els companys dels millors anys del meu vda».