Ens lliura Sharif aquestes belles i reposades Cançons d'amor i d'amor, el seu nou i esperat poemari. I amb elles ens convida a la seva casa de carn, el seu íntim estatge, el seu cau. Exerceix d'amfitrió acostumat i ens rep nu, amb aquesta nuesa dels poetes que estimen la paraula i els seus miracles, amb l'ànima a les mans, amb la seva humilitat més pura. I entrem, amb la seva essència, fins al saló de ser: el centre de la seva sang. Aquí, sobre un florit mantell de vida i de llum, enfront del foc cruixent dels seus dies, ens desgrana a poc a poc, amb harmònica calma, aquestes Cançons, amb la seva veu personal, més serena i més lliure, banyada en reflexió i sentiment. Si tanquem els ulls per escoltar-li, ens trobarem estranyament en pau enfront de l'íntim incendi perseguit per l'artista. I li veurem néixer a un nou amor des de dins del ressò d'un amor de cendra. Perquè l'autor és conscient que hi ha també amor al desamar, per més que ens pesi Ia pèrdua. Tan sols cal sentir-ho per saber-ho. D'això parla aquesta casa.