«Una mica d'antiguitat i ruïna, d'esplendor i decadència, batega en les ficcions d'Agustín García Simón, una mirada que recompon el passat des de l'actualitat degradada del seu mirall, un temps hostil que nodreix la consciència de les pèrdues i les desaparicions, entre el sofriment i la malenconia».<br />LUIS MATEO DÍEZ<br /><br />El traç que marca la vida de Heliodoro García Vallejo, al territori de la memòria de Hontanalta, és una línia d'ombra en el natural contrast de la seva llum esplèndida i la crua realitat de la Castella del segle XX, des dels seus primers compassos fins al desenvolupisme dels anys seixanta, i el definitiu periclitar de la societat rural en els setanta. Darrere de l'artifici secular d'una vida rústica, estancada en les miasmes de la decadència, sorgeixen les passions descarnades d'uns éssers enformats per la inèrcia i la necessitat. Solament el tall de la guerra sacsejarà amb el seu impacte rotund les ones d'aquesta bassa cenagosa, en què els seus habitants, lluny de trobar nous camins, mimetitzaran la seva existència, adaptant-la penosament a un temps fosc i interminable. <br /><br />No solament pel seu retrat psicològic i l'ajustada descripció del seu context, sinó per la bellesa de la seva narració i la riquesa excepcional de la llengua castellana, que aquí aconsegueix una nova esplendor, <em>La ferida del temps</em> és una novel·la extraordinària en el panorama recent de la literatura en espanyol.