A un Mario Conde a punt de complir seixanta anys, i que se sent més en crisis i més escèptic que de costum amb el seu país, li arriba de manera inesperada un encàrrec d'un antic amic de l'institut, Bobby, que li demana ajuda per recuperar l'estàtua d'una verge negra que li han robat. Conde descobreix que aquesta peça és molt més valuosa del que li han dit, i el seu amic ha de confessar-li que prové del seu avi espanyol, que, fugint de la Guerra Civil, la va portar d'una ermita del Pirineus català. En els baixos fons de l'Havana, Conde dóna amb un sospitós al que acaben matant. Amb l'assassinat d'un altre còmplice, Conde descobreix una inesperada trama de galeristes i col·leccionistes estrangers interessats en la talla medieval, i s'ensopega inevitablement amb la policia d'homicidis de l'Havana. Però, en capítols intercalats, La transparència del temps també explica l'epopeia al llarg dels segles de l'estàtua, una verge negra portada de l'última croada a una ermita del Pirineus per un tal Antoni Barral, i serà un altre Antoni Barral qui la salvi i es vegi obligat a embarcar com a polissó rumb a l'Havana.