Quan es viu l'hivern de la vida, la mirada del poeta contempla no només el pas del temps, sinó també el pas de la història. Els mons desapareguts ens obliguen a buscar la identitat en la memòria, però també a prendre consciència del significat del present: un sorprenent hivern ens parla d'aquesta tensió ètica entre l'ahir i l'avui quan el futur deixa de tenir pes en les preguntes més personals sobre el temps i la història...