?Nahui Olin? és un nom asteca que designa el poder amb el qual el sol fa girar als planetes, el moviment renovador dels cicles del cosmos. Amb el mateix nom es va conèixer també a Carmen Mondragón (1893-1978), pintora, poeta, musa i model, una de les dones mexicanes de les primeres dècades del segle XX que van marcar la seva època amb una petjada inesborrable. Pel seu esperit apassionat, creatiu i rebel, es conserva en la memòria col·lectiva juntament amb la història dels seus amors i els seus ja llegendaris ulls verds. La seva bellesa enlluerna en els murals de Diego Rivera; la seva sensualitat respira en l'obra del seu amant el genial pintor Dr. Atl, la seva mirada de foc vibra en les fotografies d'Edward Weston. Adriana Malvido la rescata en un llibre memorable, imprescindible, que confirma la vigència d'una dona a qui «les bones consciències» li havien fet pagar la seva gosadia, la seva llibertat, el seu art i la seva bellesa quan la van etiquetar de «boja», com a Camille Claudel, Juana d'Arc o Frida Kahlo. L'actualització d'aquesta obra, amb imatges inèdites i un nou Epíleg de l'autora, és d'enorme rellevància. Nahui Olin, la dona del Sol és un llibre commovedor de principi a fi. Durant molt temps ¬¬¬? fins i tot ara ?, no ha existit un criteri total per classificar a una dona d'aquesta naturalesa.