En 1969 va aparèixer el dotzè volum de l'Obra Completa de Pla, que recollia anotacions d'èpoques diverses, desiguals en extensió i intenció (des de l'aforisme mínim fins a l'assaig curt, passant per l'anotació de dietari) sota el títol Notes disperses. El material inèdit que l'investigador Francesc Montero (Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona) edita ara a Fer-se totes les il·lusions possibles és el que el mateix autor havia previst incloure en un nou volum de la seva Obra Completa, que s'hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses.
Les pàgines que per fi avui podem llegir corresponen al Pla més memorable: l'observador agut de la societat, el comentarista que fa gala de l'escepticisme més aviat informat, el reporter d'anècdotes impagables, l'escriptor capaç de donar la màxima vivacitat als personatges i als paisatges que retrata, el prosista més convincent i més amable amb els lectors?