Amb el ritme afable però amb tensió continguda de les veus dels quals només han conegut la submissió, Conxa narra en primera persona el món rural de principis de segle, on les dones eren poc més que forces animals capaços de treballar i procrear. En aquest món brutal ?no exempt de sensualitat? irromp la guerra, li arrabassa la vida i l'amor i la condemna a ser aquest «cant rodat» que es precipita pel pendent sense que ningú repari en ell.