A diferència de Plató amb els seus diàlegs República i Lleis, Aristòtil, en els seus escrits polítics, recollits fonamentalment en el tractat que aquí presentem, no es proposa pergeñar un model de societat perfecta, la qual cosa a partir del Renaixement es coneixerà com a utopia. Molt al contrari, els elements normatius que apareixen en la Política estaven tots ells vigents, en major o menor grau, en els règims polítics realment existents al segle IV abans de nostra era, o ho havien estat en règims anteriors. Per això el propi Aristòtil afirma en un parell d'ocasions que en política «està gairebé tot inventat». El que realment aporta Aristòtil al tema és una anàlisi minuciosa que permet decantar el que és essencial en la noció mateixa de política.