Vaig viatjar a París en dues ocasions al llarg de l'any 2015. Enviat pel diari ABC, en ambdues, per adonar del que allí estava passant. L'assassinat dels dibuixants de Charlie Hebdo i dels clients d'un supermercat jueu, al gener. La massiva matança dels joves assistents a un concert de rock i a les terrasses de diversos bars entorn del Boulevard Voltaire, al novembre. El yihadismo havia fixat el seu focus sobre la ciutat que, per a la història del segle XX, és la llar simbòlica de la llibertat. I París va tornar a ser, encara que adolorida, aquella "capital del món" que diu Walter Benjamin que fora per al segle XIX. No vaig fer una altra cosa que narrar el que vaig veure. Amb la freda distància que el veritable dolor exigeix. Sense gestos. La retòrica mata el dolor.