Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chen Ping, Tiro, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la condició errante de l'autora, de qui va fer del camí i els que ho transiten la seva llar. Sanmao, caminante infatigable, fa bé la dita que la vàlua i quantia del tresor són sempre ínfimes si les hi compara amb l'aventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l'arribada a un final, a un punt de no tornada, a la nostra destinació. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les seves obres. Diaris de les Canàries recull els anys que l'autora i el seu marit José Quero, van viure a les illes i on la seva vida va donar el seu gir més dramàtic. :Rata_ torna a portar al nostre país a una de les veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao ha de ser considerada un clàssic del segle XX.