La primera novel·la que aborda els viatges en el temps és una de les més emblemàtiques d'H.G. Wells, un autor que mai va defugir en les seves rondalles el debat social i polític. Carlos Giménez posa al dia justament aquesta lectura, adaptant i reinterpretant el clàssic en La màquina del temps. A la fi del segle XIX, un científic pretén haver descobert les claus de la quarta dimensió, amb un vehicle que pot desplaçar-se en el temps. Un dels seus amics, al principi incrédulo, dóna fe dels descobriments realitzats. En un futur molt llunyà, la humanitat s'ha organitzat en una societat utòpica, dividida en dues espècies interdependents: els angelicals Elois i els menyspreables Morlocks. Els primers viuen en la superfície i semblen haver aconseguit un alt estadi civilizatorio, una sort de retorn a la innocència primigènia. Els segons viuen en el subsòl i exerceixen les labors més meniales. Lentament, no obstant això, el viatger del temps descobrirà que tal organització social no és tan senzilla com sembla. Ressenyes: «La màquina del temps permet descobrir a un Giménez desenganxat de la realitat del segle XX però igualment eficaç a l'hora de crear vinyetes i narrativa. Per completistas de l'autor, una obra bastant suggeridora per sortir-se precisament del seu àmbit més quotidià. Per a amants de l'obra de Wells, una molt bona aportació als mites de l'escriptor [...]» Juan R. Millán, Còmic per a tots