La brigada d'homicidis de Dublín dista molt de ser el que havia somiat la detectiu Antoinette Conway. L'únic que sembla alegrar-se de la seva presència és el seu company, Steve Habiten. La resta del seu treball és una acumulació de casos ingrats, novatadas feridors i assetjament laboral. Antoinette és una detectiu fera i amb la pell molt dura, però està arribant al seu límit. El nou cas que li assignen sembla senzill: una altra baralla de nuvis que acaba malament. Aislinn Murray és rossa i maca. I ha aparegut tan impecablement arreglada com morta enmig del seu saló propi d'un catàleg de mobles, al costat d'una taula disposada per a un sopar romàntic. Gens té tot això de cridaner. Excepte que Antoinette està segura d'haver-la vist abans en alguna part. I perquè, al final, el seu assassinat serà ben poc dels de manual. Perquè altres detectius intentaran pressionar a la parella protagonista perquè arrestin al nuvi de la víctima al més aviat possible. Perquè al fons del carrer on viu Antoinette, aguaita una figura en l'ombra. I perquè l'amiga de la víctima semblava fer-se olor que Aislinn estava en perill. Tot el que van esbrinant sobre ella l'allunya cada vegada més de la muñequita de paper cuché que aparentava ser. Antoinette sap que l'assetjament laboral l'ha tornat paranoica, però no és capaç de saber fins a quin punt: és aquest cas un pas més en la campanya per tirar-la de la brigada o flueixen corrents més foscos sota la seva superfície lluenta?