Existeix una intensa relació entre el lloc i la persona. No sempre ho sabem ni sempre és evident, però existeix. Això és particularment així quan ens aproximem al lloc de la indagació espiritual.
El concepte de monestir interior fa referència a una sèrie d'espais i de pràctiques que van molt més allà d'una idea monosèmica i que insinuen, per contra, un univers ric en ressons, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona.
En tradicions i èpoques molt diferents, homes i dones han buscat amb freqüència llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, a aquests llocs de particular indagació i treball interior se'ls ha donat el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però es tracta sobretot d'un lloc creat i definit pel seu ús. El lloc neix d'una pràctica. De quin espai es tracta? A l'interior d'on esdevenen les pràctiques monàstiques? On van els qui es busquen a si mateixos? El monestir, àdhuc sent sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés. Els quatre capítols d'aquest llibre parlen precisament d'aquest accés i emprenen un a un la tasca de trobar les seves portes.