Signes al costat del camí és un llibre la forma del qual se'ns escapa. Són alhora anotacions i anotacions de diari, són insomni i vigília, són textos tant per a escriptors com para lectors, són també un inventari de malsons i un conjunt d'històries quotidianes, són l'inici d'una novel·la «total» i un poema solitari que infon alè i de vegades, en gaubança, un deixa escapar pels seus llavis. Un home que sempre sap amb certesa on està, quant hi ha des del «aquí i ara» fins al «allà i més enllà», és un home perdut, determinat per la seva imprudència o supèrbia. És un home determinat per accessoris tècnics, sistemes de mesurament, estructures socials... però no per si mateix. Encara que soni paradoxal, aquest punt en el qual està cada home és el camí.