Després del gratificant canvi d'estil detonat en el seu antepenúltima novel·la, Penombra a París, on el llenguatge s'aclareix i s'abandona el barroquisme de les seves primeres obres, Anna Carreras ha escrit una novel·la on el protagonista és el magnetisme del sexe. En Un francès a mitjanit trobaran sexe explícit, de vegades poètic, gens pornogràfic i sense metàfores cutres ni tradicionalment manidas. Al cony, cony, i a la polla, polla. Hem de reaccionar davant uns preliminars lents, reconeguts segons un codi compartit, i trabuquemos la gran idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. No som robots ni ens premien amb una galeta. Aparquem el missioner. La transcendència que aquí es persegueix és la de l'èxtasi permanent, el clímax sense fluids. Aquesta és la història d'una tigressa blanca que aplica la mateixa serietat escrivint que rematant un francès. L'antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dedica gairebé una dècada a l'art de la fel·lació per guanyar el pols a la biologia i rejovenir entre cinc i quinze anys. Per aconseguir-ho, han de catar el major nombre d'homes durant els tres primers anys. No és un joc ni estem davant el tot val. La tigressa blanca actua verge en traves morals i culpabilitats cristianes. Blanca té vint-i-cinc anys i recentment emprèn el camí de la incorruptibilidad. Ella és occidental i viu al segle XXI: s'atreveixen a entrar al seu món? "Li va empènyer el cap cap avall amb la poca delicadesa que tinc i la molta ràbia que sento. Va notar el gland en l'entrada de la seva tràquea. Ho havia vist en alguna porno i pensava que era mentida." "L'escriptura d'Anna Carreras il·lumina tot el que amaguem en la penombra més íntima, en els replegaments del desig i la carn; ella ho enfoca amb la seva llum fins que ens veiem tots els detalls i deixen de ser nostres." TINA VALLÈS