Com totes les idees que aixequen passions, el progressisme ha estat considerat per alguns com l'única opció política plausible, i per uns altres com l'origen de tots els mals. Ambdues apreciacions maximalistes es basen en caricatures primàries d'un fenomen que va més enllà de l'esfera política. Com s'intenta mostrar en aquest text, el progressisme constitueix essencialment una mentalitat, no una ideologia en el sentit canònic del terme. A diferència del que suggereixen les caracteritzacions tòpiques, aquesta mentalitat no és un nero sinònim del que avui entenem per "esquerra", sinó una mica més transversal que va des d'un cert liberalisme polític fins al marxisme. L'única manera de comprendre la naturalesa del progressisme és, d'una banda, estudiar en profunditat l'evolució històrica de la idea de progrés, i per una altra, analitzar els valors que s'han anat associant a aquesta.