El present volum recull la traducció de dues obres de John Locke entorn de la tolerància precedides d'un estudi introductori sobre el contingut de les mateixes. D'una banda , es reedita la traducció de la Carta sobre la tolerància de 1689 realitzada per Pedro Bravo Gal·la i publicada per l'Editorial Tecnos en 1985. D'altra banda, es publica per primera vegada la traducció d'Emilio Martínez Navarro -que també és l'autor de l'estudi introductori- d'alguns extractes de la Tercera carta per a la tolerància de 1692, obra que Locke va dedicar a replicar amb molt detall i amplitud a les crítiques que va realitzar el clergue anglès Jonas Proast als continguts de la Carta de 1689 i de la Segona carta sobre la tolerància que Locke va publicar en 1690. Tant en la Carta de 1689, que aquí es reprodueix completa (recollint per primera vegada la presentació del traductor anglès de l'original llatí), com en els extractes de la Tercera carta de 1692, Locke ofereix una gran quantitat d'arguments a favor de la llibertat de consciència i la necessitat d'una separació estricta entre les competències de l'Estat i les de les esglésies cristianes, a les quals recomana aprofundir en el que tenen de comuna per respectar-se mútuament. Les reflexions de Locke sobre la tolerància han exercit una influència enorme en la reivindicació de la llibertat religiosa com a llibertat de consciència, i des d'aquí han col·laborat també en el desenvolupament posterior de les altres llibertats que avui se solen considerar com a irrenunciables en unes societat pluralista, oberta i democràtica.