En un procés de rememoració d'experiències de la seva infància i joventut (la família, els amics, els llibres, el cinema, la pintura, la música, Àfrica...), Miguel Sáenz -traductor premiat de Kafka, Brecht, Grass, Bernhard i Rushdie, i membre de la Real Acadèmia Espanyola- recorre en aquesta novel·la autobiogràfica un «territori mental» mai abandonat: el del fill d'un militar destinat al Marroc que va viure durant més d'onze anys en aquest rectangle de terra africà anomenat Ifni. Uns records gravats en la seva memòria com a instantànies amb els quals l'autor-narrador tracta de dibuixar, mitjançant traços que es solapan i fonen amb els colors del mar i del desert, els contorns d'aquest petit tros d'Espanya, que es converteix en el veritable protagonista.
Miguel Sáenz tradueix en una prosa senzilla i elegant la cartografia d'un paradís i un temps perduts i, per l'art de la paraula, recuperats