Cervantes, Shakespeare, Donne, Milton, Molière, Cyrano de Bergerac, Descartis, Bacon, Spinoza, Locke, Pascal, Galileu, Caravaggio, Rubens, El Greco, Rembrandt, Vermeer? El segle xvii a Europa va redirigir el curs de la història humana en canviar la perspectiva de la humanitat sobre l'univers i de si mateixa. És desconcertante que aquesta gran explosió d'enginy es donés en una centúria tan turbulenta: una època de guerres, de disturbis civils i de continuació dels conflictes religiosos després de la Reforma, que van ser perturbadores i destructius fins a un punt mai vist abans en la història d'Europa. Com s'entén que florís tal talent en aquest context? Explica el tumultuoso del segle aquesta genialitat i els canvis que van tenir lloc llavors?  O tal vegada hi hagués hagut fins i tot més innovacions d'haver-se tractat d'un temps de pau? En aquest agitat període, la ciència es va moure des de l'alquímia i l'astrologia de John Dee fins al minuciós treball i l'astronomia de Galileu, des del classicisme aristotèlic fins a la investigació basada en l'evidència de la Royal Society. Malgrat això, els usos antics encara persistien i afectaven a la nova mentalitat: Newton, l'home que entenia la gravetat i les lleis del moviment encara va estar, després de tot, fascinat fins al final de la seva vida per l'alquímia.