Començat el 6 d?octubre de 1935 durant el seu confinament, L?ofici de viure va acompanyar Cessés Pavese fins al 18 d?agost de 1950, nou dies abans que es suïcidés. «Feia anys que ja no hi pensava; escrivia. Llaura ja no escriuré més? faré el meu viatge al regne dels morts.» Tènia quaranta-un anys. La seva vida havia transcorregut sempre ?fora del temps de l?exili que li imposà el feixisme? entre el seu poblet natal del Piemont i Torí, la ciutat adoptiva, entre el terrer impregnat de tradicions ancestrals, de ritus obscurs, i la cultura urbana, moderna, americanitzada. És justament un dels mèrits més importants de Pavese la introducció a Europa de la novella·lística nord-americana (Dues Passos, Steinbeck, Faulkner), de la qual va rebre múltiples influències en la seva narrativa, en la seva poesia i en el seu pensament. L?ofici de viure és el títol paradoxal que ell mateix donà al seu diari. No és un diari fet de màximes generals i enutjoses. És un quadern d?estudi i de sinceritat brutal amb el qual intentava descriure el seu camí d?home i d?escriptor. Amarg, desesperat, violent, irònic, rarament serè, Pavese transmet al lector una bella meditació sobre l?existència, els somnis, els records i la creació dirigida pel rigor intel·lectual i moral. L?ofici de viure («Textos»), Detalls, d'Hans Magnus Enzensberger («Arguments»), i Els processos de Moscou, de Pierre Broué («Documents»), van ser els primers títols dels tres col·leccions inaugurals d?Editorial Anagrama l?any 1969.