Nicolás Maquiavel (Florència, 1469-aneu. 1527) va ser un polític, escriptor i filòsof del Renaixement italià que va influir de manera decisiva en el pensament occidental. Secretari de la República de Florència, va escometre nombroses missions diplomàtiques i va reorganitzar l'exèrcit de Florència. La caiguda de la República per obra dels Médicis (1513) ho va apartar del poder, però ho va apropar a la literatura. Aquest mateix any va escriure la seva obra més representativa, El Príncep, que no va ser publicada fins a 1532, cinc anys després de la seva mort. Entre la resta de les seves obres cal destacar: Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio (1512-1517), De l'art de la guerra (1519-1520), Història de Florència (1520-1525), Fragments històrics (1525); així com les comèdies La mandrágora (1918) i Clizia (1525). Hereu de la filosofia política fundada pels grecs, es va enfrontar a la vella mentalitat cristià-medieval, al mateix temps que posava les bases de la nova mentalitat laic-burgesa. Nicolás Maquiavel parteix dels principals successos contemporanis per definir un ordenament social diferent al de temps passats, en el qual la raó d'estat té com a objectiu la millora de la societat i el perfeccionament de l'home. Aquesta secció de textos posa de manifest l'actualitat de Maquiavel, les seves idees sobre la coherència comunitària i els ressorts del poder, així com la necessitat de consolidar la força cohonestadora de l'Estat, per sobre dels grups que ambicionen la seva dissolució.