Em dic Jackson i a la tardor començaré cinquè de primària. Quan sigui major vull ser científic d'animals. Sabies que un guepardo pot córrer a 110km/h? Que una panerola sense cap pot sobreviure dues setmanes? O que quan un llangardaix cornudo s'enfada escup sang pels ulls? Honestament, crec que els fets són molt millor que les històries. No pots veure una història. No pots sostenir-la a la teva mà per mesurar-la. De fet, les històries no són més que mentides. I a mi no m'agrada que m'esmenten. La regla número u de tot científic és que sempre hi ha una explicació lògica per a tot. Per exemple, com apareixen gominolas habitades per art de màgia quan amb prou feines tenim menjar a casa? O, per què és difícil fer amics quan sempre tens gana? O, d'on ha sortit aquest ridícul paraigua? O, com és possible que els meus pares creen que no m'adono que discuteixen quan arriben les factures? Però, el més important és que ha d'haver-hi una explicació lògica de per què l'amic imaginari que em vaig inventar fa anys s'està pegant un bany d'escuma en la nostra banyera!