Lara Moreno, autora de Per si es va la llum, es consolida amb aquesta nova novel·la com una de les veus més destacades de la narrativa castellana actual. Dues dones, dues germanes, dos personatges complexos enfrontats a les seves contradiccions que comparteixen un mateix passat del que és millor no acordar-se. Un vell caballito de plàstic blanc i blava espera a les dues germanes quan entren a casa del pare, un home sol que va morir fa un any, deixant després de si pocs records i algunes taques de cafè en les estovalles. Sofia i Rita han vingut al poble per recollir el poc que queda d'aquells anys en què eren nenes i passaven els estius allí, en el sud, prop de la platja. Rita, tan esvelta ella, tan bella, tan llesta, sembla disposada a despatxar l'assumpte i tornar al seu, però Sofia sap que aquesta casa serà el refugi on ella i Leo, el seu nen de cinc anys, van a instal·lar-se per guarir un desamor que l'ha deixat sense forces. Allí es queden mare i fill, passejant aquesta nova vida pels carrers on s'obren les primeres ombrel·les, mastegant arròs i fruita neta, intentant imaginar un futur que tingui sabor. I Rita? Rita es va però torna perquè hi ha records que cremen i el rancor demana pas. Finalment, tancades en aquesta casa que semblava morta, les dues germanes ens van a explicar una història dura, alguna cosa que ningú volia saber, un secret del que potser seria millor oblidar-se, i que solament la bona literatura sap rescatar perquè aquest dolor, aquesta ràbia i la tendresa que de sobte apunta siguin també nostres. «És una història que neix del meu interès per la família, de la memòria que deixa la família en nosaltres, de tot el que significa». Lara Moreno a Beatriz Pérez, La veu de Galícia Ressenyes: «La prosa de Lara Moreno inquieta al lector. I no solament per l'estranyesa de la realitat que es descriu, sinó per les el·lipsis, les llacunes i els forats que completen el discurs.» Sònia Hernández, Cultura/s (La Vanguardia) «Moreno escriu amb austeritat de rellotger; fa l'efecte que la seva prosa arriba al lector després del meu poliments.» Care Santos, El Cultural (El Mundo) «La història de dues germanes que explora els forats negres d'una de les institucions més sagrades: la família.» El País «Pell de llop compleix un paper bàsic de la bona literatura, el de reflectir amb vivacitat en un mirall les realitats de la vida. Lara Moreno va més enllà d'una crònica fratricida d'estrany final positiu. Fa un retrat sense concessions, violent i lúcid, turbador, d'alguna cosa en el que tothom haurà de reconèixer-se, la família.» Santos Sanz Villanueva, El Cultural (El Mundo) «És la seva atenta observació de quant envolta i afligeix i exaspera als seus personatges, la qual cosa fa de Pell de llop una obra veraç sobre el perdó, sobre el dolor, sobre l'irremissible.» Manuel Gregorio González, Diari de Sevilla/Diari de Cadis «Un aprofundiment dels sentiments femenins en un entorn domèstic.» Elena Hevia, El Periódico de Catalunya «Sense donar-se amb prou feines compte, Lara Moreno (Sevilla, 1978) va començar a escriure Pell de llop (Lumen) amb la vaga intenció de construir una història familiar i es va trobar afrontant la certitud que trepitjava aquest terreny sempre resbaloso per a una escriptora que és haver fet, precisament, una història de dones.» Elena Hevia, El Periódico d'Aragó