«Existeix una experiència més desitjable que l'alegria? Més intensa i més profunda que el plaer, més concreta que la felicitat, l'alegria és la manifestació del nostre poder vital. L'alegria no es decreta, però podem amaestrarla? Provocar-la? Conrear-la? M'agradaria proposar aquí una via per a la realització
d'un mateix fundada en el poder de l'alegria.
Una via d'alliberament i d'amor, en les antípodes de la felicitat artificial al fet que ens convida la nostra cultura narcisista i consumista, però també diferent de les savieses que aspiren a la ataraxia, és a dir, a l'absència de sofriment i torbacions.
Per la meva banda, prefereixo una saviesa de l'alegria en la qual tinguin cabuda totes les dificultats de l'existència. Que les comprengui a fi de poder transfigurarlas. Seguint els passos de Chuang Tse, Jesús, Spinoza i Nietzsche, una saviesa assentada en el poder del desig i en un consentiment de la vida, de la vida tota...
... Per trobar o recuperar l'alegria perfecta, que no és una altra que l'alegria de viure.»