Fa prop de tres mil anys, en el nord de l'Índia, va florir una civilització d'una extraordinària riquesa, que no obstant això no va deixar relíquies arquitectòniques ni artístiques. I és que la seva fortuna no es va basar en les conquestes ni en l'acumulació de tresors sinó en la insuperada sofisticació d'una sèrie de textos entorn del Veda (el saber). Textos que, en la seva major part, són minucioses prescripcions per executar els ritus, des del més senzill fins al més complex: el sacrifici. Calasso, que ja es va dedicar a la religió de la Índia antiga en un llibre memorable, Ca, torna ara sobre ella per centrar-se precisament en la qüestió del sacrifici. Què és? En què consistia? Quin és la diferència entre la mera violència exercida sobre un ésser i l'essència del sacrifici? Quin valor li donem avui a aquest concepte? Amb el magnetisme propi d'una poderosa novel·la, el recorregut de Calasso en La cremor parla, també, de la nostra cultura: del que significa el progressiu abandó de les formes del ritu, de la nostra dificultat ja gairebé insuperable per establir un intercanvi amb l'invisible, i les distorsions que això causa en la història i la sensibilitat presents; del ritu com a forma de comunicació entre el visible i l'invisible i de tot el que la mentalitat positivista ens ha ocultat, fent que confonguem la nostra incapacitat per percebre-ho amb la seva inexistència. «L'actitud sacrificial ?escriu Calasso? implica que la naturalesa tingui un sentit, mentre que l'actitud científica ens ofereix la pura descripció de la naturalesa, de per si mateix desproveïda de sentit.» Per això, «el Satapatha Brahmana és un antídot poderós per a l'existència actual». Calasso és una figura única en el panorama intel·lectual d'avui: sense abrigallar-se en argots acadèmics, i posant en relació sabers tan complexos com la història de les cultures i les religions, l'antropologia moderna i els grans debats del pensament de tots els temps, és capaç de desplegar davant el lector l'essència d'aquells llibres llegendaris i mostrar la manera en què encara tenen molt que dir-nos. La cremor que dóna títol a aquest llibre és el que s'encén en la lectura, no només com un aprenentatge sinó també com una intensa experiència de l'esperit i de la intel·ligència.