Zaha Hadid va ser una arquitecta revolucionària. Durant molts anys, malgrat guanyar-se el reconeixement de la crítica, amb prou feines va construir gens. Alguns van arribar a dir que els seus audaços dissenys futuristes no es podien construir.Durant l'última etapa de la seva vida, les seves atrevides visions es van fer realitat, portant a les ciutats un llenguatge arquitectònic nou i únic, i estructures tan variades com la del Rosenthal Center for Contemporary Art de Cincinnati, celebrat per The New York Times com "l'edifici nou més important d'Estats Units des de la guerra freda"; el Museu MAXXI de Roma; l'Òpera de Guangzhou, a Xina, i el Centre Aquàtic dels Jocs Olímpics de Londres 2012.en el moment de la seva inesperada mort en 2016, Hadid estava fermament instal·lada en l'elit de l'arquitectura mundial. Va ser la primera dona a guanyar el premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or del RIBA, però sobretot va ser reconeguda com la creadora de noves formes i la gran arquitecta de la primera dècada d'aquest segle.Des dels seus primers edificis d'angles pronunciats fins a la seva arquitectura fluïda posterior en la qual sòls, sostres, parets i mobles formen part d'un disseny global, aquesta obra introductòria presenta exemples clau del seu treball pioner. Hadid va ser artista i arquitecta a parts iguals, va lluitar per trencar amb les regles i donar forma al seu propi univers segle XXI.