Tots anem i venim, la majoria dormint, somiant, però sense saber-ho. Ho descobrim en DESPERTAR" Estic segur que qualsevol que, callejeando, trobés una joia als seus peus, la prendria i, sense més, seguiria avanci. Però si en lloc d'una joia fos un joier, doncs tant millor pels dos. Em refereixo a aquest llibre i al seu possible lector. A Déu gràcies aquestes no són joies per als nassos, les orelles, les mans, el melic o qualsevol altra part del cos, cosa avui tan de moda, sinó per embellir i il·luminar els foscos racons de l'ànima, aquesta donzella que en els vells cantessis de gesta, contes i llegendes, espera al Cavaller que la despertarà o alliberarà i salvarà... "Però què són dues mirades que a l'una es creuen sinó la trobada a meitat camino de dues ànimes que es necessiten? Què és un petó sinó l'intent de fusió d'un ànima amb una altra? Què és l'abraçada sinó la lluita cos a cos contra el mur carnal que les separa?