Han passat 16 anys des que Sebastião Salgado va publicar Èxodes per primera vegada, però la història que explica, la del desplaçament incessant d'éssers humans pel món, ha variat ben poc en aquest temps. Les raons que empenyen a la migració poden haver variat, el cor del conflicte haver-se traslladat de Rwanda a Síria, però les persones que abandonen les seves llars protagonitzen la mateixa història: privacions, dificultats i besllums d'esperança conformen una odissea de gran cost físic i psicològic.Al llarg de sis anys, Salgado va retratar a emigrants en més de 35 països documentant el seu desplaçament en plena carretera, els camps de refugiats i els superpoblados barris de barraques on molts dels nouvinguts a les ciutats solen acabar. El seu treball inclou a llatinoamericans entrant a Estats Units, jueus abandonant l'antiga Unió Soviètica, kosovares fugint a Albània, refugiats hutus de Rwanda, així com els primers refugiats per mar, àrabs i subsaharians intentant creuar el Mediterrani per trepitjar Europa. Les seves imatges presenten a persones que saben on volen anar i a unes altres que simplement fugen, contentes d'estar vives i el bastant fortes per escapar. Els rostres mostren dignitat i compassió en les circumstàncies més amargues, però també el rastre devastador de la violència, l'odi i la cobdícia.Amb la seva particular mirada pel detall i el moviment, Salgado capta moments colpidors del fenomen migratori i del flux de masses. Hi ha camions i vaixells abarrotats de gent i camps de refugiats els límits dels quals es perden en l'horitzó, però també estan la petita cama embenada, l'empremta dactilar marcada en una pàgina, la trobada amb un guàrdia fronterer i el bebè atapeït contra el pit d'una mare. Salgado posa èmfasi en l'escala aclaparant del fenomen migratori, però s'apropa també, amb la seva sensibilitat característica, a les petites històries personals que amaguen les grans xifres. Enfront dels rostres indistinguibles de les imatges de televisió o les multituds reduïdes a un titular de periòdic, aquí ens trobem amb retrats de persones de carn i os lluny de la seva terra, de la seva llar i, moltes vegades, dels seus sers estimats.Al mateix temps, Salgado posa el focus en la dimensió global i compartida de les migracions. Més que espectadors del sofriment, ens convoca com a actors corresponsables dels canvis polítics i socials associats a la globalització de la informació, la urbanització, els danys ambientals i les enormes desigualtats en el repartiment de la riquesa que alimenten el fenomen migratori. Amb els vaixells d'immigrants camí d'Europa arribant a les costes gregues i italianes, en un moviment de masses sense igual des de la Segona Guerra Mundial, Èxodes no només ens permet comprendre millor, sinó que apel·la a la nostra responsabilitat i compromís. Enfront dels cossos marcats per les cicatrius i els centenars de peus descalços sobre l'asfalt calent és fonamental anar més enllà de la compassió i, en paraules del propi Salgado, adaptar els nostres comportaments polítics, econòmics i ambientals a un nou règim de convivència.