Per a la generació dels nascuts en els setanta, la seriï Estiu blau -emesa per primera vegada en 1981, i reposada en nombroses ocasions des de llavors per Televisió Espanyola- és un referent cultural de primer ordre. La seva irrepetible galeria de personatges -el pescador Chanquete, la pintora Julia i la colla de nens i preadolescentes formada per Pancho, Javi, Bea, Desi, Quique, Tito i el Piraña- ha deixat petjada en l'imaginari col·lectiu i encara avui es recorden alguns dels moments més destacats de la sèrie i el vocabulari que aquesta va popularitzar. Però Estiu blau va més enllà de l'entreteniment i d'un grapat d'escenes memorables. Si ha calat profund en la societat espanyola ha estat perquè els seus episodis ocultaven molt més del que podria semblar. Estiu blau no només va ser el recompte de les aventures d'un grup de joves durant unes vacances en Nerja (Màlaga), sinó el reflex d'una Espanya que, en aquest moment, just després del 23-F i abans de la victòria socialista en les eleccions de 1982, encara es debatia entre el passat -la foscor- i el futur -la modernitat-. En certa manera, la seriï Estiu blau simbolitza la Transició: el conflicte latent dins d'aquella fractura generacional dels 80, en la qual un país puritano, autoritari i poc receptiu a noves idees coexistia amb un altre àvid de canvi, llibertat i empatia. En totes aquestes qüestions aprofundeix Estiu blau. Unes vacances en el cor de la Transició: a partir de la mitomanía, la memorabilia i les cites de diàlegs mítics -i d'una ruta turística per Nerja acompanyada per Miguel Jove, l'actor que va encarnar a Tito-, Mercedes Cebrián reflexiona sobre l'impacte que ha tingut la sèrie creada per Antonio Mercero no només com a producte d'entreteniment i narració juvenil, sinó també com a altaveu de la necessitat d'aire fresc i de l'espinós procés de transformació d'un país sencer. Una idea que es resumeix en unes poques paraules: Estiu blau som tots, i avui som el que som, en part, gràcies a aquells dinou episodis que han traspassat generacions i segueixen molt vius en el record.