Una selecció feta pel propi Raúl Zurita dels millors poemes dels seus quaranta anys de trajectòria. Si en els anys 70 algú pensava que s'havia acabat el temps per a la grandesa en la poesia, va aparèixer Raúl Zurita i va demostrar des del seu primer llibre, Purgatori, que no, que era tan cert que tot estava escrit com que tot estava per escriure's. I es va embarcar en un llarg i ambiciós projecte que prendria les més altes tradicions literàries i bíbliques per entrecreuar-les amb els inferns i amors de la devastada biografia del propi autor, així com amb la convulsionada i després lànguida història del Xile de l'últim mig segle. L'escriptura de Zurita aspira a moure's amb la mateixa força que la naturalesa. I, com digués John Ashbery quan ho va llegir per primera vegada, «la poesia que emergeix és a estones fregeixi, abrasadora, ácidamente cruel i finalment alliberadora». Aquesta antologia personal no solament recull el millor d'aquesta producció única, sinó que ho presenta amb una arquitectura nova, fent d'aquest llibre el gran llegat d'un dels poetes vius més enlluernadors de la llengua castellana.