Javier Fernández (Còrdova, 1971) és autor del poemari Casa oberta (publicat en 2000 amb l'heterònim El ursa; segona edició en 2010), la novel·la Zero absolut (2005) i la recopilació de relats L'esquerda (2007). La seva obra està inclosa en diverses antologies de poesia, assaig i prosa, com Mutantes: Narrativa espanyola d'última generació. És traductor de J. G. Ballard, J. M. Barrie, William Golding, Robert I. Howard i H. G. Wells, entre uns altres. Va fundar i va dirigir les editorials Plurabelle i Berenice i actualment codirigeix la col·lecció Lletres Populars d'Edicions Càtedra. «El meu germà Miguel va morir el 5 / de març de 1975, tres setmanes / abans del seu sisè aniversari», amb aquests versos s'obre Canal, un llarg poema dividit en seixanta fragments i una coda, que investiga les conseqüències en el nucli familiar de la mort del germà major. En paraules de Pablo García Baena, és una obra «esquinçadora, amb una gran càrrega dramàtica que emociona des de la nuesa». Amb una proposta absolutament nova, d'estètica radical, directa i sense concessions, Canal dinamita els límits entre ficció i realitat.