El diàleg entre una mare i una filla en un moment crucial de les seves vides ens convida a reflexionar sobre els límits entre realitat i invenció en la nostra existència. Per l'autor guardonat amb el Man Booker International Prize 2017. El que el cos sap, com a Deliri, és anàlisi esplèndida de la gelosia. Rotem està tirada en un llit. Al seu costat, la seva filla Nili s'obstina a llegir-li la novel·la que ha escrit descrivint la relació entre elles. En aquests folis Nili bolca l'odi cap a la seva mare, que no és més, ni menys, que un cúmul de gelosia pel que la mare ha representat, per la seva forma de ser dona, per la seva manera de suportar el que vingués gràcies a una estabilitat interior que va guanyar governant el seu cos amb l'exercici físic i la meditació. Feia dos anys que no es veien: Nili es va anar a Londres, negant les seves emocions i la realitat del seu propi cos; però ara ha tornat, i entre ambdues dones s'instal·la una tendresa on encara habiten la por i el rancor. Serà el cos -el fregar de les mans primer, la mirada després, la pell cansada- el lloc on comença la reconciliació: El que el cos sap obre les finestres al que no volem saber. El que li cos sap, el mateix que Deliri, és una d'aquestes novel·les que encenen un llumí en aquestes esquerdes profundes de l'ésser humà : és llavors quan, per bé i per malament, veiem. Que ens agradi o no el que veiem, ja corre del nostre compte.