Els Comentaris reals, publicada per primera vegada en 1609 a Lisboa, forma al costat de la Història General del Perú, que va veure la llum en 1617, l'obra històrica més completa sobre la civilització incaica a més de la producció literària més interessant d'Inca Garcilaso (1539-1616).Certament es tracta de dues obres diferents, amb propòsits, influències, fonts, tradicions, continguts i recursos diferents, per la qual cosa amb freqüència la crítica les ha estudiat per separat.Ara Castalia publica una selecció dels Comentaris reals, crònica que es divideix en nou llibres en els quals es recull després d'una explicació sobre el Nou Món i la història preincaica, la història dels reis inques i les rondalles sobre l'origen d'aquest poble, la fundació del Cuzco i la descripció de la seva societat, institucions, temples, costums, creacions culturals i ritus religiosos fins a l'arribada dels espanyols.Els Comentaris manquen de fonts escrites. L'autor s'até a fonts orals, a records de relats familiars, i el seu valor no és només literari, sinó folklòric, històric, arqueològic i lingüístic. El sabor autobiogràfic que impregna l'obra, confereix al text una emoció que es tradueix en nostàlgia, tendresa i sobretot indignació: la d'un home conscient de ser l'última veu d'un llinatge que agonitza.Símbol dels principals moviments d'alliberament del Virregnat de Perú, la Corona espanyola va entendre que els Comentaris despertaven la consciència històrica dels pobles autòctons, per la qual cosa va dictar la seva prohibició en 1782 en un intent d'esborrar la memòria dels inques. No sabia que censurava l'obra d'un home orgullós de la seva ascendència inca i espanyola.