Un assaig filosòfic el punt del qual de partida són els fluxos migratoris actuals com a espai exemplar per analitzar les formes de lluitar contra el fanatisme i l'apatia de les societats contemporànies. Gens és més freqüent en les societats contemporànies que la por i la indiferència cap al cas estrany. Semblem incapaços de rebutjar els prejudicis que impedeixen qüestionar els relats discriminatoris que ens separen. Sens dubte, bona part de la decadència de la vida pública té arrel en la poca disposició per posar-nos en el lloc de l'altre. «Un acte d'hospitalitat no pot ser sinó poètic», diu Jacques Derrida en l'epígraf d'aquest llibre, el punt del qual de partida és una premissa fonamental: la imaginació és un acte de resistència política mentre que suscita el trasllat, això és, la possibilitat d'experimentar significativament la vida dels altres. Cal tenir en compte aquest poder per allotjar i implicar-nos amb cossos i històries alienes si volem combatre la barbàrie i aquesta idiotez que ens aïlla del públic. La proposta d'aquesta obra és decisiva: per revertir alguna cosa del descrèdit de la política ha de parar-se esment a aquelles narratives que ens sensibilitzen contra l'abús de poder, el racisme, el fanatisme, el dolor dels altres. La vida en comú ens exigeix conrear aquest simulacre que revela la individualitat i les condicions socials de persones amb una altra ideologia, religió o cultura. Altres autors han opinat: «D'Enrique Díaz Álvarez calia esperar aquest pas: hàbil muntador d'històries al cinema, s'ha traslladat a l'assaig i proposa una literatura de resistència davant els discursos invasors. Un llibre molt suggeridor, creatiu, absolutament recomanable.» Enrique Vila-Matas