Sergi Pàmies s'ha convertit en un dels cronistes literaris d'esports més seguits, gràcies a la seva capacitat per radiografi ar nostres passions i els nostres comportaments col·lectius a partir de l'anècdota futbolística, com un dia va fer Manolo Vázquez Montalbán. Això completa la seva reconeguda personalitat en el terreny narratiu, caracteritzada per una mirada fresca, incisiva i d'una malenconia cada vegada menys dissimulada. En Confessions d'un culé defectuós, Pàmies explota la vena humorística, emocional i sorprenent, que li ha convertit en un referent per a molts lectors. Apareix el relat generacional amb l'observació dels comportaments col·lectius, la seva pròpia memòria sentimental i la passió futbolera. Des del seu ?conversió barcelonista? adolescent, lligada a la tornada de l'exili, fins als secrets del seu conegut cruyffismo, passant per retrats mordaços dels successius presidents o per la seva incapacitat per ser anti res? I amb la mateixa brillantor interpreta els silencis de l'estadi, evoca a jugadors oblidats com Sotil o desentranya les premonicions com a motors de la psicologia de l'afeccionat. En aquesta original ?confessió defectuosa?, Sergi Pàmies guarda pel fi nal una sorpresa sobre les essències de tota passió esportiva i col·lectiva?