Damián se sent confús des que va perdre el seu treball. Un dia comet un petit furt en un mercat de anticuarios i s'amaga a l'interior d'un armari. Abans que pugui sortir, l'armari és venut i traslladat a l'habitació de matrimoni de Lucía i Fede, on Damián acaba instal·lat, com si formés part del moble. L'habilitat amb que es porta fins a les últimes conseqüències una premissa impossible, encara que versemblant, imprimeix a aquesta novel·la una tensió extraordinària. Així, des del seu amagatall, Damián observa a aquesta família. Així, s'anirà apropant al cor de Lucía, als seus temors i als seus somnis, i en fer-ho se sabrà per fi respectat i comprovarà de tot el que és capaç en sentir-se viu. El Juan José Millás lector i el gran escriptor es donen la mà en aquesta novel·la que conté un fort valor simbòlic en la seva aparent senzillesa. La millor prosa millasiana al servei d'una novel·la brillant que articula les obsessions del mestre de l'estranyesa. «Millás és un dels escriptors amb més veritat per centímetre quadrat de pàgina», Antonio Iturbe, Què Llegir.