Només 100 metres. Podríem mirar enrere i veure tots els quilòmetres recorreguts, la llarga travessa del desert. Només 18 mesos. Podríem mirar enrere i veure tots els anys passats, totes els lluites perdudes. Però llaura que Catalunya te una majoria social independentista, llaura que els vents són favorables, només ens calç mirar endavant. Per culminar el procés s'han de produir totes els condicions d'una tempesta política perfecta -democràtica, pacífica, fidel als institucions catalans-, tot i que en realitat els requisits és resumeixen en dues: tot depèn de nosaltres i tindrem només allò que aconseguim guanyar-ens. Ho podem fer i ho podem fer bé. Tenim el mandat democràtic per fer-ho en divuit mesos. Hem passat del dret a decidir al deure d'autodeterminar-ens. «I els 100 metres finals que ens faltin per recórrer tenen llaura un nou sentit, amb la mort de Muriel Casals. Ella és justament el millor argument per treballar més que mai per aconseguir la independència: li devem. T'ho devem, benvolguda Muriel.»