Quan es van conèixer eren joves i estaven plens d'esperança. Encara que tots dos vivien a Nova York, solien enviar-se cartes en les quals imaginaven com seria el seu futur. El remitent era sempre el mateix: ?Departament d'especulacions?. Es van casar, van tenir un fill i van sortejar com van poder els petits obstacles de la vida familiar. Però imperceptiblement alguna cosa ha anat canviant. Han aparegut pors i dubtes que posen en qüestió tot quant tenen. En un intent de trobar el punt en el qual es van equivocar de rumb, l'esposa tira la vista enrere per tractar d'endevinar què s'ha perdut i què pot salvar-se encara. Amb un estil despullat i exacte que destil·la ràbia i enginy, invocant, entre uns altres, a Keats, Kafka, Einstein o als cosmonautas russos, Offill compon una exquisida i potentíssima història d'amor. Considerada per la crítica nord-americana com una de les novel·les més importants dels últims anys, Departament d'especulacions és el retrat d'un matrimoni, però també una indagació en el misteri de la condició humana. Una novel·la que es devora d'una asseguda però que roman en el lector molt temps després d'haver-la acabat. «Fragment a fragment, Offill reconstrueix la prosa del dia a dia amb una rara barreja de tendresa i distància. De les batalles contra les chinches a la catalogació d'estels, entre el quotidià i el sublim, gairebé tot cap en una novel·la que treu el cap a certes constants ?l'amor, la maternitat, la traïció? amb felicísimos resultats. Un llibre formidable en el seu sol aparent levitat.» Ricardo Menéndez Salmó «Si llevéssim de les nostres vides tot allò insignificant, banal i inútil i aconseguíssim que les escenes massa carregades d'emoció quedessin explicades en un únic fragment tindríem una novel·la com aquesta, amb un ritme i una força descomunals. Jenny Offill ha aconseguit narrar allò que en una vida ens fa tan diferents als altres i alhora tan iguals.» Jenn Díaz «Jenny Offill ha aconseguit el que molt pocs: una novel·la d'inequívoca autenticitat en la qual el petit de la vida reverbera amb una intensitat sorprenent.» Marcos Giralt Torrent