Potser Déu juga als daus amb la destinació dels mortals, escampant les peces d'un trencaclosques que sempre torna a unir-se d'una manera o un altre. Per ventura sigui l'atzar el que ens arrabassa allò que més estimem, però pot ser que tot el que ens ocorre no sigui sinó el resultat dels nostres propis actes. Aquestes són les preguntes que turmenten a Eduardo, un pintor per qui gens té sentit després de la mort de la seva dona i la seva filla en un accident de cotxe. Una famosa violoncel·lista, Gloria Tagger, li donarà una raó per seguir vivint en contractar-ho per pintar un quadre: el retrat d'Arthur, l'autor de la mort del seu fill. Acceptar aquest repte desencadena una cascada de sentiments que durant molts anys han romàs ocults; amb cada pinzellada, Eduardo va obrint portes que hauria estat millor mantenir tancades, però que, una vegada obertes, gens ni ningú podrà tornar a tancar. A Respirar per la ferida, amb una trama perfectament urdida i una intensitat descarnada, el dolor i la culpa desborden els límits dels seus protagonistes, amb una precisió i una psicologia digna del mestre en què s'ha convertit ja el seu autor, Víctor de l'Arbre (premi Li Prix du Polar Européen a la millor novel·la negra europea per la tristesa del samurái, Editorial Alrevés, 2011). Citis per la contraportada De la tristesa del samurái, la crítica ha dit: «Una novel·la impactant i sòrdida que va més enllà dels codis clàssics del thriller. Impressiona la destresa amb la qual maneja les anades i vingudes de les diferents èpoques.» Bastien Bonnefous, Le Monde. «Una novel·la molt entretinguda, molt bé escrita; per a mi ha estat tot un descobriment. Ho aneu a passar bé amb Víctor de l'Arbre.» Óscar López, A viure que són dos dies, Cadena Ser. «... pagaràs el preu de caure atrapat en una espiral de dolor perllongat, la trama del qual sembla escrita pel mateix Faulkner.» Alan Cheuse, The Dallas Morning News. «La tristesa del samurái és la baula que faltava entre L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón i Millenium de Stieg Larsson.» Jerôme Dejean, Page donis Libraires.