El colorit i la plasticitat de les descripcions, la reproducció prolixa i acurada del rerefons de l'època i la sorprenent llegibilitat són tres dels trets que distingeixen aquest llibre d'un narrador tan savi com a serè. MARCEL REICH-RANICKI
En 1902 Rainer Maria Rilke arribava a París per conèixer a Auguste Rodin, de qui acabaria sent secretari durant un any. El disgust i el sentiment de desubicación que li va produir la ciutat li van inspirar un projecte de novel·la que en principi anava a titular-se Diari del meu un altre jo. Però aquest «altre jo» al que veurem pobre, atemorit, sense família ni amics, passejant per un París sorollós i massificat, ple de malalts i captaires que sembla que li assetgen, va acabar convertint-se en el subjecte d'un llibre amb un sentit de la composició inèdit en el seu moment però que avui −més d'un segle després− relacionaríem amb els anomenats «gèneres fronterers». Les anotacions de Malte Laurids Brigge (1910) ha arribat a considerar-se, segons el poeta Hans Egon Holthusen, «una de les obres més rupturistes de la literatura moderna».