REUNIM en aquest tom tercer i últim de les Poesies completes d'Emily Dickinson els poemes que van del 1201 al 1775, segons l'edició canònica de Johnson (1955). Pocs la van veure, entre nosaltres, com Juan Ramón Jiménez, que va escriure sobre ella el següent: Un poeta és un ésser en gràcia que dóna centelleigs i roman ple del seu secret, que neix, viu, mor i roman com un tresor del que regalarà joies menors, que porta la seva reserva major al no-res per enriquir-la; això és, un poeta és un enriquidor, un abolidor veritable, del no-res. Quina consciència més rica que la d'un poeta d'aquesta naturalesa? I. D. va ser això, una dona en gràcia, que es va portar el secret del món a l'eternitat, per si estava buida; que es va portar el món benvolgut de l'absència de la seva vida humana a l'univers de la seva presència definitiva, per si de cas. Cada vegada que I. D. torna a la presència poètica, després dels oblits, torna per donar exemple vital i estètic a una jeneración nova que troba en les seves metàfores, les seves fuites, i les seves paradoxes, tot transcendent, una perpètua renovació d'ella i d'ells. Sempre està viva i nova; millor, sempre està ressuscitada. Emily Dickinson va néixer en Amherst (Massachusetts, Estats Units), en 1830, i allí també va morir en 1886.