La mare de Jaromil és una dona possessiva que acarona al seu fill a l'excés i que menysprea al seu marit, un discret enginyer en l'interior del qual s'amaga un veritable heroi. Encoratjat per la mare, que li riu totes les gràcies, Jaromil entra en l'adolescència creient-se un poeta. Mentre la seva mare té amb el professor de dibuix de Jaromil una aventura que l'omplirà de remordiments, el seu fill coneixerà les dificultats de travar amistat amb els seus companys de col·legi i tracta d'ocultar en els seus poemes les seves primeres experiències eròtiques. Poc després crearà en la seva imaginació a un personatge anomenat Xavier, que viu el que a ell se li nega. Quan accedeixi a la universitat i en 1948 s'implanti al país el comunisme amb tota la seva duresa, Jaromil, convertit en un poeta del règim, encara ignora que la seva vida no és sinó una eterna fugida i, la qual cosa és pitjor, que tota decisió implica conseqüències molt més greus del que un imagina.