Tota l'obra de ficció de Marcel Schwob es va publicar en amb prou feines cinc anys -des de l'aparició de Cor doble (1891) a la croada dels nens (1896), si deixem a un costat «L'estel de fusta», escrit amb gran esforç durant la desconeguda malaltia que va posar fi al seu treball-. En poques ocasions una obra tan breu i escrita en un termini de temps tan curt ha elevat al seu autor al rang d'escriptor excepcional, original i únic: Schwob inventa un gènere que no podia tenir deixebles donada la seva singularitat i, amb aquest vaivé entre l'imaginari i l'erudit, entre el novelesco i el real, prepara el camí al que, avançat el segle xx, acabaria sent el «realisme màgic». Reconeguda per autors com Mallarmé, Gide i Wilde, la seva obra, absolutament personal, va exercir gran in_uencia entre els surrealistes, amb André Breton al capdavant, i sobre un ampli nombre de grans autors: Faulkner, Tabucchi, Perec...; en llengua espanyola, la semblança estructural de la Història universal de la infàmia de Jorge Luis Borges i les Vides imaginàries de Schwob serveix de mostra fefaent del que l'escriptor argentí assegurava: l'existència de petites societats secretes d'admiradors de l'autor del llibre de Monelle, entre els quals no podia deixar de _gurar Roberto Bolaño. En aquest volum es recullen, editats i traduïts per Mauro Ermini tots els llibres de contes publicats per Schwob en vida -Cor doble, El rei de la màscara d'or, Manyagues, El llibre de Monelle, Vides imaginàries i La croada dels nens-, a més d'un conjunt de relats que va quedar dispers o inèdit, en la seva majoria pràcticament desconeguts. Una oportunitat per descobrir, per fi i per complet, una joia oculta de la literatura, un autor que no admet comparacions ni tampoc imitadors. Un autor de societat secreta, fascinant i exquisit, Marcel Schwob.